Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

88 страница из 90

Detingut i interrogat mossèn José, d’entrada ho nega tot: és fals, l’acusen per enemistat. En la tercera monició acusa les seues delatores de ser «rameras públicas», però comença ja a cantar, i admet la fornicació amb María Teresa Villagrasa: després de confessar-la, va a sa casa, i acaba per «tener cópula con ella». Finalment, mossèn José s’ensorra i ho confessa tot, que serà encara més del que havien dit les acusadores. Reconeix haver sol·licitat Tomasa Salvador (no interrogada), «havrá comerciado con ella asta unas treinta vezes poco más o menos, y en algunas ocasiones, encontrándola este reo en la calle, le manifestaba a la referida sus torpes deseos, diciéndole: Me lo quieres dar? Y asintiendo ella, iba el declarante a su casa y executaba el comercio carnal».

També amb María Castillo, tercera declarant, amb qui ha tingut

trato y comercio illícito [...] en seis o siete ocasiones, en casa de la referida estando su marido fuera de ella, y encontrándola algunas veces a la puerta de la calle, le manifestaba este reo su torpe deseo [...] y consintiendo ella, pasaba a la execución, y en una de las dichas ocasiones executaron el comercio carnal iendo la dicha María a casa del declarante.