Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

11 страница из 85

L’objectiu general d’aquest treball, doncs, és descriure i analitzar aquest complex procés de reorganització, per a la qual cosa estudiarem els següents aspectes: les infraestructures sanitàries de la ciutat abans de la contesa i la successiva conformació de l’organització i el funcionament de les institucions assistencials des de la insurrecció militar del juliol del 36 fins a la fi de la guerra.

I. LES REFORMES SANITÀRIES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

Després de la breu experiència de la Primera República (1873-1874), la monarquia borbònica va ser restaurada en la figura d’Alfons XII. El sistema polític de la Restauració es va basar en l’alternança en el poder de dos partits burgesos (el conservador de Cánovas del Castillo i el liberal de Sagasta) i en la Constitució del 1876. Aquest sistema bipartidista era corrupte, ja que es fonamentava en l’oligarquia i el caciquisme; la massa del poble, analfabeta, despolititzada i conformista es mantenia al marge. La crisi del 98, arran de la pèrdua de les últimes colònies, havia trencat l’estabilitat (corrupta, però estabilitat) del sistema polític de la Restauració, i els polítics antidinàstics van assenyalar la necessitat d’una reforma. A tot això cal afegir l’entrada en l’escena política dels sindicats obrers, que havien romàs pràcticament al marge fins aleshores.