Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

16 страница из 85

Aquests canvis, malgrat que s’havien iniciat durant l’etapa del govern provisional, es van consolidar durant el bienni reformista (1931-1933), especialment després de l’arribada de Marcelino Pascua a la Direcció General de Sanitat (Barona i Bernabeu, 2008: 234). Socialista i partidari de la collectivització de l’assistència sanitària, Pascua considerava que la gran majoria de la població espanyola rebia una assistència mèdica molt deficient. Des d’un primer moment, va modernitzar l’estructura de la Direcció General, per a la qual cosa va dotar les inspeccions generals de més autonomia i va crear una Secretaria General Tècnica, al capdavant de la qual va situar el metge valencià José Estellés Salarich (Bernabeu, 2007: 61). Defensava que la prevenció era la base de l’assistència sanitària i es mostrava partidari de la implantació d’una assegurança obligatòria de malaltia. Malgrat això, durant el bienni reformista no es va dur a terme aquesta iniciativa, tot i que el 1932 es va crear una comissió per ordre ministerial encarregada d’estudiar-ne la implantació (Bernabeu, 2007: 64).