Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

19 страница из 85

Juntament amb les reformes relatives a la higiene infantil, la creació de centres rurals d’higiene va suposar l’altra gran aposta de la sanitat republicana del primer bienni. Es pretenia atendre, en col·laboració amb els ajuntaments, les principals necessitats sanitàries de la població rural: la higiene maternoinfantil, el control de les malalties infeccioses, la millora dels hàbits higiènics i el sanejament rural (gestió de l’aigua, del fem, etc.). Totes aquestes actuacions sanitàries s’havien d’enfocar des del punt de vista de la prevenció (Bernabeu, 2007: 73; Barona i Bernabeu, 2008: 237).

A banda d’intentar solucionar aquests dos problemes, la Direcció General de Sanitat dirigida per Pascua va abordar actuacions que fins aquell moment eren molt deficitàries. En primer lloc, es va crear una Comissió Permanent d’Investigacions Sanitàries, que depenia directament de la Direcció General de Sanitat i tenia la missió de suggerir els grans temes de recerca. D’altra banda, Pascua també va abordar la modernització de l’assistència psiquiàtrica i es van posar en marxa dins de l’organigrama de la Direcció General de Sanitat un Patronat d’Assistència Social Psiquiàtrica i la Secció de Psiquiatria i Higiene Mental (Bernabeu, 2007: 71-72).