Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

17 страница из 85

La resposta de la classe mèdica a aquestes propostes de reforma sanitària va ser variada. Va haver-hi un corrent predominant que s’hi va oposar perquè veien en aquestes mesures un excessiu intervencionisme de l’Estat, que feia perillar la concepció tradicional de la medicina com a professió liberal. Els metges més conservadors, agrupats al voltant dels col·legis de metges, veien en la implantació de l’assegurança obligatòria de malaltia una amenaça al cobrament dels seus honoraris. En l’altre extrem se situaven els metges de tendència anarquista, que eren partidaris d’aplicar el model sindical a la gestió de la sanitat, descentralitzat i desestatalitzat.

El metges d’idees socialistes es van agrupar al voltant del Sindicat Mèdic, adscrit a UGT i fundat pel mateix Pascua i per José Estellés Salarich, entre altres. Segons els estatuts, el sindicat estava format per professionals de la medicina que lluitaven per assolir millores professionals i econòmiques per als metges; així mateix, acceptaven la lluita de classes i buscaven el perfeccionament de la sanitat, particularment entre el proletariat. Aquesta federació de sindicats també va treballar en iniciatives legislatives, com ara l’assegurança social de malaltia i maternitat, que s’estava preparant un mes abans del colp militar.