Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

18 страница из 85

És a dir, des de la Federació de Sindicats Mèdics es reivindicava el dret a la salut i a una assistència sanitària de qualitat i universal, per a la qual cosa proposaven la creació d’un ministeri que aglutinés totes les competències en matèria sanitària. Una vegada centralitzats els serveis sanitaris, plantejaven la posada en marxa de tres direccions generals: una de salut pública, una assistencial i una tercera de previsió. La Direcció General d’Assistència Sanitària s’encarregaria de la creació d’un cos de metges d’atenció primària i la reorganització de la xarxa hospitalària en dos tipus d’hospitals: els comarcals i els provincials (Bernabé, 2007: 68-70). Una altra reivindicació de la Federació era la separació del personal confessional dels establiments sanitaris per no reunir la preparació adequada, proposta que finalment va ser recollida pel programa electoral del Front Popular.

A més a més, per a millorar l’assistència mèdica de la població espanyola, Pascua va posar en marxa una sèrie d’iniciatives encaminades a pal·liar els problemes més greus que tenia el sistema sanitari espanyol: la mortalitat infantil i la salut en l’àmbit rural (Barona i Bernabeu, 2008: 236 i 237). Pel que fa a la primera, va impulsar la secció d’Higiene Infantil que, encara que en un principi depenia de la Direcció General de Sanitat, posteriorment se’n van adscriure les competències als instituts provincials d’higiene, que disposaven de consultes d’higiene prenatal, de lactants i d’higiene escolar.