Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

14 страница из 85

El 14 d’abril de 1931 es va formar un govern provisional republicà presidit per Niceto Alcalá Zamora, la missió principal del qual va ser convocar eleccions a Corts constituents perquè elaboraren una nova Constitució. Aquest govern provisional va escometre, els dos mesos que va durar, importants reformes de caràcter immediat. En educació, la reforma anava dirigida a l’extensió de l’ensenyament primari i a la supressió de l’ensenyament obligatori de religió. Així mateix, Azaña –aleshores ministre de la Guerra–va modernitzar l’exèrcit i, conscient del paper colpista que havia tingut en la història recent d’Espanya, el va sotmetre al poder civil.

Ara bé, les reformes que més ens interessen ací són les sanitàries. En aquest sentit, cal assenyalar que al començament del segle XX, la sanitat espanyola havia experimentat una modernització basada en l’intervencionisme de l’Estat. Així, la Llei d’instrucció general de sanitat de l’any 1904 va organitzar l’administració sanitària al voltant de la Direcció General de Sanitat i la Inspecció General de Sanitat. La primera, integrada en el Ministeri de la Governació, tenia caràcter executiu i s’encarregava de coordinar les polítiques sanitàries. La Inspecció General de Sanitat, de caràcter tècnic, tenia com a objectius avaluar la situació sanitària i gestionar la salut pública a través dels inspectors generals, provincials i locals (Barona i Bernabeu, 2008: 232).