Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

83 страница из 85

El tractament de la tuberculosi, doncs, girava al voltant dels dispensaris i dels sanatoris antituberculosos, on tenia lloc l’assistència hospitalària. Es van construir dos tipus de sanatoris: el sanatoris de muntanya, on s’ingressaven el malalts de tuberculosi pulmonar, i els sanatoris marítims, on es donava cobertura als pacients afectats de tuberculosi òssia, especialment als xiquets. La idea de construir aquest tipus d’instal·lació es fonamentava en el tractament que es considerava idoni per a la tuberculosi: sol abundant, aire pur, tranquil·litat i repòs i una correcta alimentació (Barona, 2002: 278). A València, a banda del sanatori de muntanya de Portaceli que hem comentat abans, durant la dècada de 1920 es va construir el marítim a la Malva-rosa.

ssss1Ordre del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, de l’1 d’octubre de 1934, sobre assistència gratuïta als pobres, Gaceta de Madrid, 12 d’octubre de 1934 (num. 283), pp. 285-286.

ssss1ADPV, D. 6.1, c. 31, Hospital Neurológico.

ssss1AHM (Arxiu Històric Municipal), I-D-II-E, Cuerpo Municipal de Sanidad y Médicos Titulares, c. 1, art. 49 del capítol X del Reglamento del Cuerpo Municipal de Sanidad de Valencia (1890).