Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

79 страница из 85

Fig. 5. Quiròfan. Font: ADPV, fotografia 2230.

D’altra banda, el 1881 es va crear a València el Laboratori Químic municipal, que tenia les funcions d’analitzar els aliments i l’aigua per a comprovar-ne l’adequació al consum humà. El 1894 s’hi va crear el Laboratori Bacteriològic, les funcions del qual eren la identificació dels microorganismes de l’aire, de l’aigua i dels aliments; la preparació de desinfectants; l’anàlisi de líquids orgànics remesos pels metges de la beneficència (llet, orina, esputs, etc.), i la preparació de vacunes i sèrums. Es pretenia així acabar amb la dependència de l’Institut Pasteur i del Laboratori Municipal de Barcelona, en una època en què creixia la importància de la microbiologia i la serologia com a pilars clau en la lluita contra les malalties infeccioses (Barona, 2002: 226).

Seguint en l’esfera de la sanitat municipal, cal afegir que el 1911 es va fundar l’Institut Municipal d’Higiene com a conseqüència de la fusió dels laboratoris Químic i Bacteriològic. Es va instal·lar en un palau que l’Ajuntament havia construït amb motiu de l’Exposició Regional de 1909.ssss1 L’Institut Municipal d’Higiene tenia cinc àrees d’actuació: investigacions biològiques i bacteriològiques, anàlisi d’aigües, veterinària, seroteràpia i vacunació, i desinfecció. Cada secció tenia un nombre determinat d’alumnes (metges, farmacèutics, etc.) que aprenien durant un període de pràctiques amb l’objectiu de formar especialistes en higiene pública i prevenció. El 1917 es va fundar al carrer de Colom l’Institut Policlínic Municipal, que atenia la consulta de les principals especialitats medicoquirúrgiques; juntament amb la Casa de Socors del Port i la secció d’oftalmologia de l’Hospital Provincial, el dispensari oftalmològic de l’Institut Policlínic Municipal constituïa la base de la lluita antitracomatosa de la València dels anys 30.