Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

74 страница из 85

Quant a l’Hospital Provincial de València –paradigma d’hospital de beneficència–es va fundar el 1512 com a resultat de la unificació de diferents hospitals d’origen medieval. Construït en el cantó dels carrers de l’Hospital i de Guillem de Castro, la reunificació obeïa a les directrius imperants en l’Europa de l’època: la creació de grans centres assistencials en substitució dels petits hospitals medievals, on l’accés i l’assistència eren molt restringits.

La Llei de Beneficència de 1821 establia que les institucions benèfiques havien de dependre de la Junta Municipal de Beneficència, raó per la qual l’Hospital General va passar a estar sota control municipal. D’altra banda, la creació de les juntes provincials de Beneficència l’any 1849 va fer que l’Hospital passés a tenir un abast provincial, i així va prendre el nom d’Hospital Provincial. L’any 1868 l’hospital va passar a ser gestionat per la Diputació Provincial de València.

Fins al final del segle XIX, l’Hospital Provincial constituïa l’únic centre d’assistència sanitària pública a la ciutat de València (Barona, 2002: 174), atenia els pobres de solemnitat de la ciutat i de tota la província, per a la qual cosa, a partir de 1934, se’ls exigia un certificat de pobresa que era expedit normalment pel metge del poble d’on eren naturals. Es tractava de complir l’Ordre del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, de l’1 d’octubre de 1934, que considerava que els pobres havien de rebre assistència sanitària gratuïta.ssss1