Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

75 страница из 85

L’ordre recordava que tots els establiments de beneficència de l’Estat i els provincials havien d’exigir la condició de pobresa de tots aquells que hi sol·licitassen assistència, excepte els casos d’urgència i els malalts infecciosos. Per tal d’acreditar la condició de pobresa, l’ordre proposava la creació d’un model de carnet d’assistència mèdica gratuïta. No obstant això, la documentació consultada ens ha demostrat que aquest carnet mai no es va crear, i que els malalts pobres justificaven la seua condició de pobresa mitjançant un certificat, normalment expedit per un metge. Així ho hem pogut comprovar, per exemple, en un certificat emès pel metge forense del partit judicial d’Alberic:

CERTIFICO: que A.S.E. vecino pobre de esta villa padece desde hace unos 10 meses de crisis epileptiformes […], siendo preciso su ingreso en un Centro benéfico-sanitario adecuado, por no reunir las debidas condiciones el domicilio del afecto y carecer además este y sus familiares de medios con que sufragar los gastos que originan el tratamiento y régimen dietético indicados. Lo que hago constar a los efectos de obtención de ingreso en el mencionado Centro benéfico-sanitario.ssss1