Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

72 страница из 85

D’altra banda, cal destacar que la situació de rereguarda de la ciutat, unida a la proximitat geogràfica del front de Terol, va fer que València assumís la responsabilitat de coordinar-ne l’assistència sanitària. A més, també va conèixer de forma directa la cruesa de la guerra ja que, com a conseqüència d’allotjar la capitalitat de la República espanyola, es va convertir en objectiu militar i va ser bombardejada per mar i aire.

V. L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A LA CIUTAT DE VALÈNCIA FINS L’ANY 1936

Per poder entendre la reorganització de la sanitat a la ciutat de València durant la Guerra Civil caldrà en primer lloc realitzar-hi una breu aproximació abans de la contesa, cosa que farem tot seguit.

Des de l’edat mitjana l’assistència sanitària, la pobresa i la caritat cristiana apareixen íntimament lligades sota el concepte de beneficència. Bona mostra d’això és el fet que l’Hospital Provincial de València, encara al llarg del segle XX, proporcionava assistència sanitària als malalts pobres, acollia els dements abandonats i donava recer als xiquets que les famílies sense mitjans no podien atendre (expòsits). Ara bé, al llarg del segle XIX va tenir lloc la substitució d’un model assistencial basat en la caritat i controlat per institucions religioses, per un altre, anomenat de beneficència pública, que va tenir un progressiu procés de secularització, malgrat que en molts casos les tasques d’infermeria encara requeien sobre les monges (Barona, 2002: 173).