Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

71 страница из 85

Fig. 3. Propaganda a la porta de la clausurada església de Sant Martí, al carrer Sant Vicent. La solsida del front del Nord a l’octubre de 1937 va generar una allau de refugiats, molts d’ells asturians. Font: Joaquín Sanchis, Finezas. Biblioteca Valenciana.

Per entendre com aquests fets militars van condicionar l’assistència sanitària a València cal tenir en compte dues realitats que van afectar la ciutat: que va ser durant tota la guerra zona de rereguarda i que va allotjar la capitalitat de la Segona República durant quasi un any (del 6 de novembre de 1936 al 30 d’octubre de 1937).

Aquesta situació doblement especial va fer que la ciutat patís les conseqüències de la guerra sobretot de forma indirecta. Va rebre gran quantitat de refugiats procedents de ciutats republicanes o bé sotmeses al setge de les tropes franquistes (Madrid), o bé que quedaven sota el seu poder (Màlaga, Castelló, Astúries). Per tant, va haver d’augmentar, modificar i coordinar les institucions sanitàries i de beneficència per a atendre tots aquests evacuats-refugiats.