Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

73 страница из 85

En línies generals, l’assistència mèdica pública a la ciutat de València durant el segle XIX i bona part del XX es va articular al voltant dels grans establiments de beneficència, però aquest model va ser incapaç d’atendre les necessitats mèdiques d’una societat en fase de creixement demogràfic i de transformació socioeconòmica, que generava atur, exclusió i pobresa, com demostren les successives epidèmies de còlera que assotaren la ciutat durant el segle XIX, i l’elevada mortalitat general, infecciosa i infantil (Barona, 2002: 174).

La Llei de Beneficència de 1849 va crear les juntes provincials de Beneficència, que van passar a administrar els tres grans establiments de beneficència de la ciutat: l’Hospital Provincial, la Casa de la Beneficència i la Casa de la Misericòrdia. La llei, juntament amb la demarcació provincial de 1833, buscava la centralització administrativa –característica de l’Estat liberal– del model sanitari des de les diputacions provincials.

L’Estat va decretar el 1868 la supressió de les juntes provincials i municipals de Beneficència, la qual cosa va fer que els establiments de beneficència valencians passassen a dependre administrativament i econòmica de la Diputació Provincial de València i dels ajuntaments.