Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

76 страница из 85

L’Hospital Provincial també prestava cobertura mèdica a aquells que podien pagar-se les despeses. Es tractava de malalts que necessitaven un tractament que no podien rebre a casa (per exemple, una intervenció de cirurgia major). Però es pot afirmar en línies generals que qui es podia pagar un metge i un tractament no anava a l’Hospital, sinó que rebia l’assistència al seu domicili, com ha fet palès el certificat del metge d’Alberic.

L’Hospital Provincial, igualment, acollia els xiquets expòsits o abandonats i també atenia un altre col·lectiu, el de bojos i dements. Per tant, va tenir funció de manicomi fins l’any 1878, en què els dements van ser traslladats al desamortitzat convent de la Mare de Déu de Jesús (Patraix). El trasllat va ser conseqüència del caràcter crònic d’aquest tipus de malalts, amb llargs períodes d’ingrés, i dels nous corrents de la psiquiatria de l’època, que advocaven per un tractament especialitzat i la reinserció en la societat sempre que fóra possible. Allí estigueren els malalts mentals fins el 1973, en què van ser traslladats als afores de Bétera (el Camp de Túria).