Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

152 страница из 265

A més d’aquestes referències documentals, disposam d’un retaule que s’ha conservat des que es tenen notícies en l’àmbit privat de les famílies Sureda-Vivot i que, segons sembla, també prové de la iniciativa de particulars. Es tracta del retaule de Sant Martí d’Alanzell, així denominat perquè es conserva a la possessió d’aquest nom al terme de Vilafranca, per al qual contemplam una datació que estaria entre 1451 i 1455.

L’obra destaca per la seva monumentalitat, com també per la composició en cinc taules de similars dimensions –lleugerament més destacada la centralssss1–amb imatges úniques [fig. 2.9]. La Mare de Déu presideix el conjunt, acompanyada pels sants Joan, Pere, Andreu i Gabriel. Perdudes la predel·la i les taules cimeres dels laterals extrems, les tres centrals contenen les figures de sant Bernadí de Siena, el Pare Etern i santa Caterina.

Peça no documentada, la possible reconstrucció parteix entorn de 1956.ssss1 En aquells anys el retaule estava desmuntat al porxo de la casa Sureda-Vivot de Palma, des d’on, en data indeterminada, passà a la possessió de Sant Martí d’Alanzell, una propietat del llinatge Sureda des de final del XIV. Encara que pogués haver estat adquirit al segle XIX, arran del procés de desamortització, l’absència de notícies sobre el retaule als arxius familiars–existents en relació amb altres peces–i el conjunt de dades a l’abast indiquen, en principi, que fou promogut per un dels membres de la família. En aquest cas hauria estat sens dubte Salvador Sureda Safont, per la coneguda tasca que exercí en la formació del patrimoni familiar, dins el qual es compten altres peces importants en el camp de la retaulística, cas de la coneguda taula d’Alfonso de Sedano per a la capella familiar de la Seu. Salvador Sureda Safont, un dels personatges més distingits del llinatge, fou veguer del Regne, diputat de Mallorca i membre del Consell d’Aragó; com a tal es movia dins l’entorn d’Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols. Aquestes circumstàncies, com també la precocitat i tipologia iconogràfica adoptada pel sant Bernadí d’una de les cimeres, condueixen a pensar que va tenir un paper determinant en la contractació d’aquest retaule. Descartada la ubicació catedralícia, el problema radica a saber el lloc per al qual es va fer la peça.