Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

147 страница из 265

En relació amb el promotor, s’ha de dir que les informacions extretes sobre Pere Agulló a Mallorca són escasses. Apareix per primera vegada el 1382 desenvolupant un paper que sembla rellevant com a armador de naus en companyia d’Arnau Aymar, concretament s’encarregaren de portar a Catalunya els síndics mallorquins que havien d’assistir a les Corts Generals.ssss1 Amb posterioritat apareix en el document fundacional de la capella claustral de la Seu,ssss1 on és anomenat «venerable i devot en Jesucrist Petrus Aguyoni, ciutadà de Mallorca», i en el seguit de registres dels llibres de fàbrica en relació amb la construcció de la capella, on apareix també com a Aguló, Aguylló i Aguyó. En canvi, les referències sobre Arnau Aymar són més nombroses, en totes les notícies escrites apareix com a armador de galeres i mercader, com també ho foren altres membres de la família.ssss1

En canvi, els estudis de Maria Teresa Ferrer i Mallol sobre la documentació que es conserva als arxius catalans, i més concretament a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amplia el coneixement sobre Pere Agulló i la seva relació amb Arnau Aymar.ssss1 Segons notícies de 1379, ambdós posseïen en societat una galiota que dedicaven al cors, concretament en aquest any l’armaven en una operació combinada amb la cort reial per enviar-la a Sicília. També participaren en la campanya de 1380 i 1381 per fer-se càrrec de la segrestada reina Maria de Sicília. Maria Teresa Ferrer assenyala que els dos socis aprofitaren per fer de corsaris en benefici propi, afegim que segurament també per mercadejar. El 1383, pactaven els capítols per a un nou servei oficial de defensa de les places catalanes a Sardenya. En el transcurs del procés de negociació, i a instàncies del rei, Arnau Aymar comprà la part del vaixell a Pere Agulló, i la societat es desféu. Catorze anys després, Agulló finançà la capella familiar a la Seu.