Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

144 страница из 265

Les següents escenes de la predel·la són les habituals en els cicles de la santa. Per tant, simplement cal afegir que les taules trobades permeten saber que la peça no tancava amb el relat de la matança de les Verges, com així pensàvem. El penúltim compartiment correspondria a la mort d’Úrsula –avui només amb una petita part de la pintura que deixa veure precisament la seva imatge–i el darrer a un dels miracles atribuïts a les Santes Verges, el qual també conclou els retaules amb la mateixa temàtica que es conserven a Sant Llorenç de Lleida i al MNAC de Barcelona, en aquest, desplegat en dos episodis. Es tracta de la història del monjo que, a l’hora de la mort, estigué acompanyat per les Onze Mil Verges.

Aquesta predel·la té un interès afegit pels pocs exponents d’aquesta temàtica que es conserven als territoris de l’antiga corona d’Aragó, també perquè, en aquest context, l’obra mallorquina constitueix l’únic cicle sobre la santa que es desenvolupa en el marc d’un bancal. Pel que fa a la pintura gòtica de Mallorca, ha permès conèixer un altre treball de l’anònim mestre de Montision a la Seu i vincular definitivament la predel·la de santa Úrsula a la seva mà i a l’àmbit catedralici. El conjunt reconstituït interessa específicament aquí, dins la línia del discurs, pel lloc originari del retaule i per les característiques que tingué la seva promoció.