Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн
139 страница из 265
Cal incidir en aquests aspectes per un tercer element de procedència italiana, en relació amb els ja comentats, que conté l’obra. Aquesta peça, com també una segona que es comentarà més endavant, demostra que les activitats mercantils –i en sentit més ampli les connexions amb Nàpols–foren cabdals per a la incorporació precoç de la iconografia de sant Bernadí de Siena als retaules gòtics de Mallorca.ssss1 En aquest cas, ocupa la taula central la imatge del frare predicador que morí a L’Aquila l’any 1444 i que, des de llavors, fou exaltat per la cort del Magnànim com a sant local, sis anys abans de la seva canonització.
La pintura mallorquina conserva obres d’aquestes característiques –com també documentació puntual que al·ludeix a altres de desaparegudes–que estigueren relacionades amb altres membres de l’estructura social. No es pretén plantejar, per tant, errònies exclusivitats en l’ús d’una determinada tipologia de retaule. De fet, la peça contractada el 1362 per a la parròquia de Felanitx, comentada prèviament, fou finançada per Berenguer Font, presumiblement un propietari de terres ennoblit. En aquest cas, per ventura cal interpretar el retaule a partir dels coneixements del seu pintor, Ramon Gilabert, documentat posteriorment com a vitraller de la seu de Girona el 1374 i el 1375,ssss1 qui pogué fer també el retaule de Santa Margalida finançat pels Sureda, per raó de l’ús del mateix format en dates similars i àmbits propers.ssss1 També durant el segle XV es repetí la situació. A títol d’exemple, el conegut retaule de Nostra Senyora de Montision –pagat pel canvista Antoni Salom–, el qual, per raó del format i dels esquemes iconogràfics i formals utilitzats, com també en atenció a la font de finançament, troba millor explicació a partir dels coneixements del pintor sobre la pintura italiana del segle XIV. Esmentem també els retaules dels Sants Arcàngels (Museu Municipal de Pollença) i de la Mare de Déu de la Mercè, santa Bàrbara i santa Tecla (convent de la Concepció de Palma), ambdós procedents de l’antic monestir del Puig de Pollença, dels quals desconeixem la font de finançament. Així mateix, tenim un exemple fruit de la promoció col·lectiva: el retaule de la Mare de Déu, sant Antoni –única taula conservada–i sant Miquel, que Gabriel Mòger contractà amb la Confraria de la Verge de Campos a principi de la dècada dels trenta del segle XV.ssss1