Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

135 страница из 265

En el retaule perdut de Felanitx, trobam també una primera al·lusió al retaule de tipologia italiana, atès que es preveu un cos ocupat per imatges úniques, tipologia que donà també nombrosos exemples i de la qual es conserven obres rellevants. Tanmateix, notem que hi persisteix el bancal que sembla que es va difondre des de l’escola de Barcelona a partir del taller dels Serra. El contractant, Berenguer Font, era un dels prohoms de Felanitx, una vila amb economia dependent de l’agricultura i la ramaderia, amb sectors significatius de la població dedicats a les activitats vinculades a la construcció i al comerç de la pedra, per raó de les pedreres existents a l’entorn. Batlle reial els anys 1353, 1357 i 1362, apareix citat aquest any a la relació dels prohoms de la vila perquè complia el manament fet pel governador i els jurats de Mallorca a les persones més riques de la ciutat i les viles, amb motiu de la guerra amb Castella, de tenir un cavall o rossí en defensa del regne.ssss1

Un retaule similar al de Felanitx és el de Santa Margalida, antic retaule major de la parròquia del poble d’aquest nom, tot i que ha perdut la predel·la i una de les dues taules laterals [fig. 2.2]. Es tracta d’una obra de final del segle XIV sense documentar, encara que Gabriel Llabrés, a principi del segle XX, anomenava un escut que contenia un arbre en camp d’or a la fusteria del retaule, actualment no conservat, que identificà com el blasó de la família Sureda.ssss1 Podria ser la branca d’Artà qui finançà la peça, atesa la proximitat amb el poble de Santa Margalida, encara que totes les línies de la família Sureda tingueren terres al nord-est de Mallorca. Un tal Gabriel Sureda es dedicava a la mercaderia durant l’època de datació del retaule, segons consta a l’inventari post mortem de 1406 que publicà Jocelyn Hillgarth.ssss1