Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

138 страница из 265

El retaule de Sant Bernadí, Santa Caterina i Sant Onofre [fig. 2.4], tot i que més tardà, és també significatiu del gust que s’imposà a Mallorca durant la primera meitat del segle XV. La peça, datada documentalment entorn de 1455-1456, fou finançada pel mercader Jaume Pardo per ser destinada a la capella familiar del claustre conventual de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca.ssss1 Els Pardo eren una família de conversos que es dedicava a les assegurances marítimes i al comerç, amb important capital i relacions amb tota la Mediterrània. De fet, també són coneguts a València. Segons els estudis d’Onofre Vaquer, disposaven de naus pròpies i en noliejaven d’altres, i són els que amb major freqüència apareixen com a asseguradors en els protocols notarials.ssss1 Pel que fa a les relacions establertes, convé destacar aquelles que mantingueren amb Nàpols. Concretament, sabem que un dels membres de la família, Lluís, hi residí des de 1450 fins a –almenys–1457 i hi duia els negocis familiars, com també que estava molt relacionat amb els ambients de la cort del Magnànim. L’activitat mercantil de la família amb el port de Nàpols apareix documentada entre 1448 i 1467.ssss1