Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

134 страница из 265

LES OBRES

La primera referència a components italians als retaules mallorquins està documentada el 1362,ssss1 concerneix elements iconogràfics i la distribució de les taules. Segons el contracte signat entre Berengario Fontis, habitant de la parròquia de Felanitx, i el pintor Ramon Gilabert, aquest es compromet a fer un retaule de fusta amb la imatge central de sant Esteve i amb els quatre evangelistes a les dues taules laterals; a les cimeres extremes, sant Gabriel i santa Maria; al bancal, medias imagines amb una Imago Pietatis.

És la primera indicació que tenim sobre la inclusió de la salutació angèlica a les cimeres laterals dels retaules de Mallorca, iconografia que es generalitzà amb excepcions molt puntuals. Com a primera peça conservada, tenim el retaule pel qual, el 1377, la viuda del mercader Joan Artús demanava llicència a la seu [fig. 2.1].ssss1 El retaule de Sant Mateu i Sant Francesc, destinat a l’altar de sant Mateu de la capella absidal del Corpus Christi, es conserva quasi íntegrament al museu de la catedral, atès que sols ha perdut el bancal. Interessa constatar, per tant, que la iniciativa d’un grup social amb contactes freqüents amb Itàlia –tant pel comerç directe com a través del comerç de redistribució–degué ser sens dubte determinant per a la introducció d’un esquema que trobam pocs anys després en altres vessants de la promoció. El retaule de la capella del palau episcopal (Museu Diocesà), fet entorn de 1385 per complir el testament del bisbe Antoni de Galiana, és un primer exemple de la consolidació d’aquest gust.ssss1