Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

131 страница из 265

Aquest article se centra en les peces degudes a la decisió individual en l’àmbit laic, per tant, es descarten les sorgides de la iniciativa eclesiàstica o monacal i també les impulsades per col·lectius com confraries, gremis o institucions locals. A partir de les obres, com també de la informació documental sobre peces que no s’han conservat, es tractarà de precisar el paper d’aquesta iniciativa privada –especialment l’adscrita a certs sectors socials– en la formació del gust pel retaule italià. Finalment, es plantejarà una qüestió, sempre centrada en l’àrea geogràfica que ens competeix: fins a quin punt el gran retaule tingué un paper en l’àmbit domèstic o, cas contrari, va ser un element d’ostentació privada o familiar, tot i que vinculat exclusivament a l’àmbit religiós.

ELS PROMOTORS

Els menestrals o artesans participaren en la promoció de retaules, és més, en tenim algun exemple significatiu en relació amb el discurs. No obstant això, cal referir-se especialment a la iniciativa presa per juristes, mercaders enriquits i cavallers o membres de la noblesa, grups socials íntimament relacionats a la Mallorca de la baixa edat mitjana, quan les línies divisòries entre uns i altres foren, pel que sembla, extremadament flexibles. En una economia en què la mercaderia tenia un paper fonamental, els cavallers i la baixa noblesa rural s’enriquiren amb aquesta activitat, especialment des de final del segle XIV i al segle XV.ssss1 En relació amb el col·lectiu de graduats en Dret, reunia també persones d’extracció nobiliària, algunes de les quals havien accedit a aquesta condició a partir de l’obtenció del doctoratssss1 o bé a partir dels seus serveis a la corona. Cas paradigmàtic de la pluralitat d’activitats i estatus socials és el de Francesc Aixaló, qui entrà en l’administració com a notari de la governació, el 1441 com a secretari, assessor i ambaixador d’Alfons el Magnànim, mentre feia també negocis marítims, com a jurat de la ciutat en qualitat de ciutadà al seu retorn a Mallorca i el 1452 ja com a cavaller.ssss1 El grup mercantil, com ocorregué també en els casos català i valencià, assumí igualment un procés d’ascens en l’escala social, sobretot a partir d’inici del segle XV, que es donà en paral·lel al seu accés a la cultura.ssss1 Sobre aquest tema, s’ha observat també a Mallorca el freqüent enllaç de llinatges entre cavallers i mercaders a partir del matrimoni,ssss1 i l’adopció dels signes d’ostentació que es vinculaven a la noblesa: la propietat de cases senyorials i la construcció mateixa de la Llotja de Palma –el contracte de la qual explica suficientment la participació que va tenir el Col·legi de Mercaders en el resultat final–així ho testifiquen.