Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

148 страница из 265

Tornant al discurs sobre l’ús de les fórmules italianes per als retaules, cal esmentar una tipologia de peces que no té paral·lels –en atenció a les peces conservades–en la pintura catalana i valenciana de l’època.ssss1 El 1414 i el 1426 són respectivament Pere Descatlar i Pere de Sant Joan els qui estipulen retaules on es preveu un cos constituït per quatre taules de les mateixes dimensions dedicades també a sengles imatges, però ara sense destacar una taula/advocació sobre les restants.ssss1

El retaule de la família Catlar o Descatlar es conserva a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Palma [fig. 2.8]. El donzell Pere Descatlar, que consta el 1397 com a obrer de la parròquia, anomena al testament un retaule per a la capella familiar que havia de representar santa Praxedis a la taula central, acompanyada a les adjacents per sant Blai, santa Llúcia i sant Joan Evangelista. En el resultat final, la imatge de santa Praxedis fou substituïda per la de santa Bàrbara.

En canvi, el retaule contractat per Pere de Sant Joan, donzell i jurista, amb el pintor Gabriel Mòger no s’ha conservat. Havia d’estar compost també per quatre taules dedicades a sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista, santa Caterina i sant Jordi, com també per un bancal amb quatre històries dels sants i una Imago Pietatis central. El retaule estava destinat a la capella gentilícia dels Sant Joan de l’església conventual de Sant Francesc de Palma. Com els Descatlar en les seves diverses branques, la família Sant Joan tingué un pes important en la societat de Mallorca durant els segles XIV i XV, i destacaren per haver ocupat càrrecs en el govern de l’illa. Ara bé, un dels membres de la família amb el nom de Jordi apareix documentat durant la quarta dècada del segle XV com a propietari d’una galera ocupada en el tràfic comercial.ssss1