Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

23 страница из 56

I acabo amb un seguit d’agraïments. Tot aquest treball no hauria estat possible sense l’ajuda de nombroses persones i institucions. En primer lloc, lògicament, vull agrair a la Fundació Congrés de Cultura Catalana la concessió del XXX Premi Ferran Soldevila i l’edició del present treball. El professor Joaquim Albareda, mestre i amic, és el principal «culpable» que aquesta obra hagi estat possible. Els seus consells i ànims han estat sempre fonamentals al llarg d’aquests anys. Em considero un afortunat per tenir-lo sempre al meu costat. D’altra banda, voldria fer menció a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, una institució decisiva en la recerca històrica d’aquest país, i al seu professorat, especialment a Jaume Torras, a Josep Maria Delgado, a Josep Fontana i a Josep Maria Salrach. Caldria afegir-hi encara la professora Eva Serra i Albert Garcia Espuche. Tots, d’una manera o altra, han estat decisius en la meva formació com a historiador i sempre estaré en deute amb ells. Per la seva banda, la Universitat Internacional de Catalunya i, més concretament, la Facultat de Ciències de la Comunicació, em va facilitar sis mesos sabàtics per a dur a terme el cos principal d’aquesta recerca, sense els quals aquesta obra tampoc hagués estat possible. Deixo constància, doncs, del meu agraïment. Cristina Sarró, amb la generositat que la caracteritza, em va donar un suport inestimable en la maquetació final del text. Josep Capdeferro va tenir l’amabilitat d’indicar-me alguns fons de l’ACA que, sense que ell ho sabés, han estat molt valuosos per a dur a terme alguns punts de la recerca. Jordi Morell, Sergi Rosés i Imma Muxella, amb la seva important tasca a la biblioteca de la UPF, esdevenen una ajuda inestimable per a tot investigador. Al Sergi, al Toni, a l’Álex, a la Núria, a la Betlem, a l’Eduard, al Pablo, a la Pilar, al Jose, a l’Íñigo, al Manuel, a l’Ivan, a tota la gent de Viera i d’Aran, així com als companys de feina de la Universitat Internacional de Catalunya, els dono les gràcies per estar sempre al meu costat. Finalment, a la meva mare, al Vicens, al Carles i la Natalia, a qui els dedico especialment aquesta obra.