Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

19 страница из 56

El régimen barcelonés es ejemplo de una forma alternativa de forjar la estabilidad política y social. En Barcelona la plena integración de los nobles antiguos y nuevos, la apertura de cauces institucionales para la absorción regular del estado llano en la elite y la representación política continuada, incluso aumentada, de una proporción significativa de las clases bajas preservaron la paz cívica. [...] De este modo, al proporcionar oportunidades abundantes de movilidad social individual, las reformas incrementaron la amplitud de la identidad aristocrática, al mismo tiempo que ponían obstáculos a las escisiones y al faccionalismo en el seno de la clase gobernante.ssss1

Com tindrem ocasió de veure, el Braç Militar esdevé una manifestació més d’aquesta classe dirigent tan cohesionada.

Arribats a aquest punt cal fer un breu recordatori de la principal bibliografia sobre el Braç Militar. A l’hora de situar la institució adequadament en el seu context polític i social, les obres de John Elliott i James Amelang esdevenen dos referents indiscutibles que tenen plena vigència. Elliott va ser el primer que es va adonar del paper cabdal jugat pel Braç en la política catalana, tot i que no va arribar a aprofundir en el seu funcionament institucional.ssss1 Per la seva banda, els estudis de James Amelang sobre els ciutadans honrats de Barcelona i les transformacions de la classe dirigent, el van portar a aproximar-se al funcionament intern del Braç des de la perspectiva dels ciutadans honrats. La seva obra té el gran mèrit d’haver estudiat la institució a partir dels llibres de deliberacions i les seves tesis s’han demostrat totalment encertades.ssss1 Ara bé, aquests estudis no tenien com a centre el Braç Militar, sinó que s’hi aproximaven com un element ineludible per a poder entendre la política catalana durant la primera meitat del segle XVII o els processos de formació de l’elit dirigent.