Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

15 страница из 56

A Catalunya, com tindrem ocasió de veure, es va produir un enfrontament similar per la presidència del Braç Militar el 1692. Aquesta dinàmica igualadora, potenciada pels processos d’ennobliment de la burgesia i per la difusió de les idees humanistes, conduïa encara més a la debilitat i a la pèrdua d’influència política de l’estament i, per tant, a la necessitat de «reinventar-se» i trobar una nova funció per a donar sentit a la seva identitat.

Els darrers estudis semblen palesar que la resposta gairebé unànime a tot Europa va ser el control dels organismes intermedis i locals de poder. Com conclou Legay, va ser en aquestes

instance du pouvoir intermédiaire, dotées d’atributions pus ou monis étendues, –importantes en Europe central et orientale, moindre en Espagne et en France– et dans les quels l’idéal nobiliarie du service a trouvé un regain d’efflourescence.

Per això, es pot dir que l’estament nobiliari «s’est affirmée comme une elite du pouvoir jusqu’au milieu su XIX siecle».ssss1 Les situacions són molt diferents d’un lloc a un altre. A Polònia i a Hongria la noblesa va tenir una gran autonomia pel fet que controlava de manera gairebé absoluta les dietines i les comitats, respectivament;ssss1 a França, al Dauphiné, l’estament va tenir un paper fonamental fins a mitjan segle XVII i va arribar a convocar l’«assamblée de la noblesse» amb una gran influència;ssss1 a Suècia, que ha estat considerada també com una «república de nobles», cal destacar el paper que va exercir la House of Nobility, creada el 1618.ssss1 A Castella, la noblesa va controlar els cabildos municipals,ssss1 de tal manera que, tot i que la monarquia no va convocar les Corts durant tota la segona meitat del segle XVII, l’estament privilegiat va continuar tenint un gran protagonisme a través de les vint-i-una ciutats que tenien vot a Corts. Així, conclou José Manuel Bernardo Ares,