Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

10 страница из 56

Des d’aquesta perspectiva, cal tenir present que, juntament amb els intents absolutistes de la Corona durant el segle XVII (recordem el Gran Memorial d’Olivares de 1624), es poden veure també signes reals d’un constitucionalisme viu que es resisteix a desaparèixer. Eva Serra ja ens va recordar que la Junta General de Braços de 1640 pot ser entesa com «una actualització del seu patrimoni institucional i legislatiu: ampliació de la representativitat parlamentària, agilització del funcionament de Corts».ssss1 Semblantment, Víctor Ferro considera que, tot i la hipotètica debilitat de la Diputació, aquesta va conservar al llarg del segle XVII, «virtualitats polítiques de gran transcendència en els moments de crisi de la constitució pactista».ssss1 A propòsit d’això, cal afegir-hi que per a la segona meitat del segle cada vegada hi ha més estudis que posen de manifest la força de les institucions catalanes, visible, per exemple, en el dinamisme que adquiriren les novenes de la Diputació i les conferències dels dos comuns durant aquells anys.ssss1