Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

5 страница из 56

burguesía no barcelonesa en ascenso con tendencia a ennoblecerse y una pequeña nobleza igualmente periférica ocuparon poco a poco un lugar cada vez más importante en Barcelona y, a partir de allí en la economía del país.

Aquests sectors –ens diu– foren els «agentes capitalizadores que estaban al frente de la transformación económica».ssss1 La «refundació» del Braç Militar el 1602 a Barcelona i la seva vitalitat durant els anys trenta són un signe d’aquestes transformacions i de la voluntat d’una part de la petita noblesa «aburgesada» d’estar a prop dels nous centres econòmics de poder.

Va ser a la segona meitat del segle XVII quan aquests canvis qualitatius van esdevenir quantitatius. Josep Fontana va constatar el creixement de l’activitat del port de Barcelona a la darreria de la centúria (1693-1699), especialment en les importacions i en les exportacions del sector tèxtil, fet que mostrava l’àmplia connexió de la capital amb els principals centres productius europeus.ssss1 El 1716 Torras i Ribé constata l’existència de 444 corresponsals de companyies catalanes a tot Europa, però molt especialment a les grans capitals del nord.ssss1 Els estudis de Benet Oliva,ssss1 d’Isabel Lobato i de Pere Molas sobre el desenvolupament de les companyies comercials a la segona meitat del segle XVII no han fet sinó confirmar aquesta visió i posen de manifest que una part molt important de les companyies tenien una estructura doble de mercaders i de petita noblesa. Eren aquests darrers (cavallers, ciutadans honrats de Barcelona) els socis capitalistes i els mercaders, botiguers de teles, etc., els qui gestionaven el dia a dia de l’empresa.ssss1 Companyies com la coneguda Duran, Llorenç i cia. estaven formades per una gran varietat de membres, que anaven des de corredors d’orella (Josep Mata), a botiguers de teles (Rafael Vilar), mercaders (Josep Duran) i cavallers (Joan Lapeira).