Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн
2 страница из 56
Maquetació: Textual IM
ISBN: 978-84-9134-065-2
ÍNDEX
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
Annex 2: Temes tractats pel Braç Militar (1623-1714)
ssss1
INTRODUCCIÓ
En un informe enviat a Felip V el 1715, José Patiño considerava que el Braç Militar «era un congreso de todos los caballeros de Cataluña que se juntaban por su arbitrio fuera de Cortes y en cualquier tiempo». El futur intendent general de marina i un dels artífexs del cadastre que s’aplicà a Catalunya després de la derrota de 1714 destacava que
de algunos años á esta parte, por descuido ó tolerancia de los ministros, [el Braç] se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros.ssss1
La historiografia catalana ha destacat sovint el paper dirigent que va exercir el Consell de Cent durant la guerra de Successió i ha remarcat la figura de Rafael Casanova qui, tot i ser partidari del diàleg amb Berwick, va seguir lluitant l’11 de setembre de 1714 fins a caure ferit amb el pendó de Santa Eulàlia. No s’ha parat prou atenció però, a la persona que el va substituir en la responsabilitat d’aixecar el pendó, que no era un conseller o un diputat, sinó Joan de Lanuza, protector del Braç Militar.ssss1 Aquest fet és indicatiu del prestigi que la noblesa havia adquirit durant la guerra de Successió, prestigi que havia començat amb Carles II, moment en el qual, en paraules de Morales Roca, «adquiere mayor preponderancia el papel político del Brazo Militar, como representante del estamento nobiliario en Cataluña».ssss1 Però això no sempre havia estat així. Juan Luis Palos constata les dures protestes que el Braç va fer al Consell de Cent i a la Diputació el 1641 per ser exclòs de la redacció del jurament de Lluís XIV.ssss1