Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

3 страница из 56

Ja fa anys que Núria Sales va destacar l’aparició durant el segle XVII d’un

Braç militar que coexistirà a redós de l’homònim i tradicional. L’antic Braç Militar és l’ordre nobiliari, amb representació en Corts i Diputació, presidit pel duc de Cardona. El nou braç militar (...) no té cap president sinó un protector que no és mai el duc de Cardona i és de fet una mena d’assemblea de notables interestamental, que inclou ciutadans honrats.ssss1

Aquest fet que descriu no succeïa en el Braç Militar «tradicional». El nostre objecte d’estudi és aquest Braç Militar «laic», netament diferent del que es reuneix amb el rei i amb els altres estaments a les Corts. Un Braç Militar que, com assenyala Sales, s’assembla a una reunió de nobles, en consonància amb algunes estructures similars que en aquells moments hi havia a Europa, com ara les assemblées de la noblesse franceses de mitjans de segle XVIIssss1 o, potser, la House of Nobility sueca.ssss1 Un Braç Militar que en no poques ocasions s’autodefinia com a gremi (és a dir, una corporació)ssss1 i que, de fet, així era recordat pels memorialistes.ssss1 Com podrem veure més endavant, hi havia una clara voluntat corporativa en els seus fundadors, que volien fer de les reunions una eina de defensa dels seus interessos i de les constitucions catalanes. Des de l’obra primigènia de Pi Arimon al segle XIX, han estat molts els estudiosos que s’han aproximat a l’estudi d’aquesta institució,ssss1 tot i que no disposem d’una obra que tingui com a principal objecte d’estudi el gremi creat el 1602. Aquest és un braç militar fruit de les transformacions econòmiques, polítiques i socials de la Catalunya del segle XVII, en les quals cal endinsar-se breument per a poder entendre de manera adequada el paper que aquest estament va tenir durant aquells anys tan decisius de la nostra història.