Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

7 страница из 56

En paral·lel, va tenir lloc una represa del constitucionalisme. El 1711 Felip V afirmava que «las dos últimas Cortes que han concluido los deja más repúblicos que el parlamento alusivo de los ingleses».ssss1 Una comparativa que no era exclusiva seva, sinó que era assumida per molts altres contemporanis. El 1709 el comte de Robres recorria també al referent anglès per a referir-se al sistema parlamentari de la Corona d’Aragó, en què els reis no podien fer lleis «sin el consentimiento de estas asambleas [les Corts] que es preciso que las convoque a este efecto», mentre que a Castella, «lo puede hacer también sin la solemnidad de juntar los estados del reino».ssss1 Aquest fet va fer possible que els regnes d’Aragó, València i Catalunya disposessin d’un gran nombre de llibertats i privilegis que, en el cas català, era un dels elements que sobtava més els estrangers. El 1637 Giovanni Botero afirmava que «Barcelona apar més república franca que ciutat vassalla per los molts privilegis de que goza».ssss1 En aquest sentit, cal tenir present que la configuració del Braç Militar està profundament arrelada a l’especial estructura juridicopolítica vigent a la Catalunya dels Àustries, «la clau de volta de la qual, eren les Constitucions», tal com ens ha recordat Joaquim Albareda. La llibertat política i els drets de què gaudien els catalans, continua l’autor