Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

11 страница из 56

Per això, no ens pot estranyar que hi hagi autors que parlin, com ho fa Ángela Benedictis, de «republicanisme monàrquic» per referir-se al sistema polític català, en el sentit que feia de les Constitucions la seva columna vertebral.ssss1 Durant la guerra de Successió es va produir «un desenvolupament polític que va acabar portant a plantejaments que eren ja netament republicans»,ssss1 els quals van arribar al seu punt culminant amb la Junta General de Braços de 1713 i la resistència que portaria fins a l’11 de setembre de 1714, situació que ha estat qualificada per Joaquim Albareda com el «moment republicà».ssss1

Ara bé, quin paper va exercir la noblesa i, més concretament el Braç Militar, en aquest context polític institucional tan canviant? Va ser l’estament militar un fre a les dinàmiques constitucionals catalanes? Una mirada de conjunt mostra que molts dels problemes als quals va haver d’enfrontar-se la noblesa catalana eren part d’un fenomen d’abast europeu, de crisi de l’estament, dins del qual el cas català tenia les seves particularitats.