Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

13 страница из 56

Sembla clar que al llarg d’aquells anys a Europa es va produir un augment considerable del nombre de persones que pertanyien a l’estament militar, fruit d’una estratègia de gran part de les monarquies per a aconseguir noves fidelitats. De manera orientativa recollim algunes dades: Lawrence Stone constata que entre 1611 i 1649 es van concedir 417 nous títols de baronet a Anglaterra;ssss1 a Suècia es van crear 500 títols entre 1680 i 1697,ssss1 i a França només l’any 1704 es van donar 200 cartes de cavaller hereditari.ssss1 Per al cas espanyol, Henri Kamen ha mostrat que va ser amb Carles II quan la concessió de títols va arribar al punt culminant. En els trenta-cinc anys del seu regnat es van concedir 236 títols de marquès i 80 de comte, al marge dels títols de noble.ssss1 Per la seva banda, Alfredo Floristán demostra que durant el segle XVII es van incorporar al Braç Militar de Navarra 162 famílies noves,ssss1 i Carmen Iglesias ha constatat que Felip V va concedir més de 200 cartes de noblesa titolada.ssss1 En el cas català, és prou conegut que l’arxiduc Carles III va crear entre 1706 i 1711 un centenar de títols, nobles, cavallers i ciutadans honrats.ssss1 Aquesta entrada nombrosa de nous membres dins l’estament no va deixar indiferents als nobles. A començaments del segle XVIII, a França la noblesa constatava com l’allau de títols concedits havia fet que «l’ordre de nôtres corps est reversé»;ssss1 el 1602, López Bravo protestava davant Felip III per la política de concessió d’honors propis de la milícia a persones no dignes.ssss1 A Catalunya, el 21 de juny de 1683, el Braç va acordar escriure a Carles II per protestar per «los inconvenients que se segueixen de la multiplicitat de privilegis que se concedeixen, per recaure molts de ells en personas que se troban sens patrimoni, mèrits y servei».ssss1