Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

18 страница из 56

Per la seva banda, James Amelang ha destacat que es tractava d’una classe dirigent oberta, permeable a l’entrada continuada de nous membres, molt allunyada, per tant, del model castellà i en una dinàmica que era justament la contrària a la que succeïa pels mateixos anys a les ciutats italianes, que serien els referents aparentment més propers.ssss1 Per tot això, conclou, la configuració de l’elit dirigent barcelonina i, dins d’aquesta, del Braç Militar, «s’assembla més a les ciutats alemanyes de rang mitjà, dominades per una classe ciutadana ehrbare (‘honorable’) que no pas a les ciutats de la resta d’Europa Mediterrània».ssss1

Va contribuir al fet que Barcelona fos el lloc de trobada d’aquestes dues realitats (una noblesa rural cada vegada més aburgesada i una burgesia més ennoblida) la creixent aparició d’àmbits de sociabilitat diferents, que no feien sinó disminuir les diferències entre aquests. Albert García Espuche, per exemple, ha destacat que la noblesa era el sector social que tenia més propietats i que vivia de l’arrendament.ssss1 A més, a diferència del que succeïa a Gènova i a altres ciutats italianes, a Barcelona no hi havia carrers de rics, ni s’anomenaven palaus les cases grans, les quals estaven perfectament integrades dins el teixit urbà. Per això, pot concloure que a la capital en cap moment hi hagué «intervencions urbanístiques encaminades a accentuar les diferències socials».ssss1 Un altre estudi ha posat de manifest que almenys 25 famílies nobiliàries diferents van estar vinculades al negoci de la carn entre 1702 i 1711,ssss1 a banda de la coneguda vinculació de nombrosos ciutadans honrats al negoci de la neu, de les drogues o del pa de munició.ssss1 James Amelang destaca també el paper que van tenir les obreries de les parròquies i les confraries en la integració social de la noblesa i recull el cas Thomas Platter, que se sorprèn el 1599 de veure «ciutadans acomodats» a les tavernes.ssss1 La imatge s’acosta al que plantejà fa uns anys Lawrence Stone per a la societat anglesa.ssss1 Tot plegat, conclou Amelang: