Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

8 страница из 56

era cada cop més estranya en un temps en què els prínceps maldaven per construir l’Estat al servei dels interessos dinàstics, a base d’incrementar la fiscalitat i els efectius militars per fer front a la guerra omnipresent.ssss1

Tanmateix, la Catalunya del segle XVII va estar marcada per la falta de convocatòria de Corts (entre 1599 i 1701 no se’n van cloure cap), cosa que dificultava l’adequació del sistema legal a la realitat social del país. Per això, en ocasions s’ha qualificat aquest segle com una època de decadència.ssss1 Les frustrades Corts de 1626 i 1632 i els enfrontaments continuats durant la dècada dels anys vint i trenta amb Felip IV mostren que la primera meitat del segle XVII es va caracteritzar per una tensió creixent amb la Corona que va culminar amb la guerra dels Segadors i els decrets de 1652 i 1653, que anul·laven molts dels privilegis catalans i sotmetien les institucions catalanes al control insaculatori.ssss1 Per a Sánchez Marcos, la reacció de la monarquia suposava «un cierto hito en el camino del absolutismo centralizador».ssss1 Els seus efectes van ser especialment notables a la Diputació, ja que, segons Xavier Torres, «relegaren els diputats a un paper merament decoratiu».ssss1 Encara més, Eva Serra ens recorda que «[l]a derrota de 1652, havia provocat i/o augmentat un desajust entre l’evolució socioeconòmica del país i els seus sistemes de representació».ssss1