Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

4 страница из 139

LA NEGACIÓ DE L’OBLIT

Javier Tébar Hurtado ssss1

A la presentació de l’obra Història de la columna infamessss1 d’Alessandro Manzoni,ssss1 l’escriptor i periodista italià Leonardo Sciascia sostenia que: «Los errores y los males del pasado no son nunca pasado, y es preciso vivirlos y juzgarlos de continuo en el presente si queremos ser de veras historicistas. Decir que el pasado ya no existe –que la tortura institucional ha sido abolida, que el fascismo fue una fiebre pasajera que nos ha vacunado– es de un historicismo de profunda mala fe, cuando no de profunda estupidez. La tortura sigue existiendo. Y el fascismo sigue vivo». Certament han passat molts anys des que Sciascia va escriure aquesta nota introductòria. La seva contundència en afirmar l’existència de la tortura i del feixisme cap a finals dels anys setanta, si es vol sempre pot discutir-se, en realitat cal pensar que per això es va formular d’aquesta manera taxativa. Tanmateix, el context actual que vivim i la mateixa tossudesa de la realitat, ens alerten que aquests fenòmens poden tenir mutacions en les seves formes de manifestar-se, i perviuen en el temps i en altres contextos històrics. Això semblaria indicar-ne, per exemple, les declaracions, el 26 de gener de 2017, del flamant president dels EE.UU. Donald Trump sobre l’eficàcia de determinades tècniques de tortura –en termes eufemístics: «els interrogatoris forçats»– per combatre el que erròniament s’ha anomenat «terrorisme islàmic»; les expressions de nous moviments neopopulistes i xenòfobs a Europa o la consolidació del que pot ser és el nou fenomen totalitari que no és un altre que el del «totalitarisme de mercat», del que ha vingut parlant des de fa temps l’historiador Enzo Traverso.