Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

151 страница из 200

Aquesta obra de V. Cortés conté diverses mencions, a banda de l’al·ludida notícia dels guanxes, a captius i senyors de captius d’Eivissa. Especialment perquè una notícia de 1495 conté la informació que un veí de Dénia i altres companyons corsaris portaren la presa que havien fet a les costes del nord d’Àfrica a Eivissa i allà se la repartiren. D. Gioffrè, a la seua ja citada obra de 1971, fa al·lusió a 8 captius comprats a Gènova per eivissencs entre 1459 i 1494. Es tracta de protocols notarials d’aquella ciutat, en concret del notari Tommaso Duracino. S’ha de destacar que en tractar-se de documents de compravenda, s’esmenten els noms dels compradors, senyors de captius o mercaders d’Eivissa. L’aportació d’O. Vaquer ofereix també dades procedents de documents notarials, aquests, però, de la ciutat de Mallorca. En concret 17 esments a captius, sobretot comprats per eivissencs a Mallorca, amb la qual cosa s’han obtengut diversos noms de senyors de captius i mercaders eivissencs. Altres estudis editats han proporcionat esments aïllats de captius, com el mateix llibre de C. Verlinden de 1977 (p. 315), que resumeix el document de compra d’una captiva russa que va fer un tal «Nicolas Andreas» d’Eivissa, probablement Nicolau Andreu, documentat a Eivissa, el 1454, com a beneficiari vitalici dels càrrecs de guardià de la drassana i veedor de les barques per donació –irregular i combatuda per la Universitat, per cert– del rei Alfons.