Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

153 страница из 200

Una altra font important, les sèries de la qual s’inicien aquest període, són els llibres sagramentals de l’església parroquial de Santa Maria, dependent, com s’ha dit, de l’arquebisbat de Tarragona des del segle XIII i fins al 1785 quan es creà el Bisbat d’Eivissa. L’arxiu eclesiàstic d’Eivissa o arxiu diocesà rep el nom d’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa. Els llibres sagramentals més antics són els de mortuoris i els de baptismes. Els primers, anomenats Llibres baptismals de Santa Maria, abracen, amb llacunes, el període 1530-1599 i els segons, anomenats Llibres d’entreveniments, s’inicien poc abans, el 1529, i continuen després del període estudiat. Totes dues sèries han estat analitzades i tabulades per Joan Planells Ripoll fins a 1769. Aquest estudi, que roman inèdit, s’ha pogut consultar gràcies a l’amabilitat del seu autor. Igualment, els llibres de mortuoris, anomenats, com s’ha dit Llibres d’entreveniments, foren objecte d’un estudi aprofundit per J. Marí el 1981.ssss1 En aquell estudi, i coherentment amb la documentació insular que tan bé coneixia l’autor, l’índex remet d’«esclaus» a «captius». A aquests es dediquen dos capítols: «Captius cristians» i «Captius no cristians» (pp. 313-332). La resta de documentació aprofitada d’aquell arxiu s’ha detallat en els epígrafs corresponents als períodes anteriors.