Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

158 страница из 200

* * *

En resum, les fonts a què s’ha recorregut per fer el present estudi són heterogènies, amb una atenció molt especial als comentats llibres d’obres. L’elaboració de les dades documentals no s’ha limitat a comptar captius, una pràctica que H. Bresc critica en una reflexió que fa sobre la necessitat d’ampliar la panòplia de tipologies documentals utilitzades fins ara en l’estudi de la captivitat, més enllà del simple recompte del nombre de captius. Moltes fonts d’informació han estat fins ara –afirma Bresc– negligides: «l’historien en néglige le sens, porté qu’il est à comptabiliser les têtes».ssss1

Però no només són importants els captius, l’estudi de qui eren els seus senyors és al ple centre de la qüestió. Sense saber qui eren no es podia entendre l’energia que impulsava constantment els engranatges de la mecànica de la captivitat. A. Furió, volent reforçar la idea de la feudalitat de la societat implantada arran de les conquestes del segle XIII, ha afirmat que els captius no eren indispensables.ssss1 Quan més ens permeten els documents aproximar-nos a les activitats productives d’aquells que el mateix Furió considera els principals propietaris de captius –els propietaris urbans de dominis rurals–, més clarament es veu que havien confiat una bona part del seu lucre a la comercialització del producte obtengut per mitjà de la feina de captius. Així, en depenien en un grau tan important que els eren imprescindibles. Això mateix afirmen G. Jover, A. Mas i R. Soto després d’estudiar, entre altres, la gestió de la reserva senyorial del convent de Santa Maria la Real de Mallorca: