Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

159 страница из 200

No sabem quants esclaus hi havia en el convent, dedicats a les tasques domèstiques o al cultiu de les terres que el cenobi tenia a l’entorn del monestir. En tot cas, la documentació mostra com aquella mà d’obra havia esdevingut imprescindible per a la producció de la reserva senyorial.ssss1

A Eivissa, els gestors de la colonització foren membres de les mainades de Guillem de Montgrí, Nunó Sanç i Pere de Portugal. Ho foren personatges com Arnau Gall, Pere d’Alcalà, Guillem Blanc, Martí Pere Desi, deixats a l’illa com a representants o batlles dels seus senyors. Ells afavoriren la immigració de pagesos, el poblament de les terres i amb això la consolidació de les rendes agràries, que era una de les seues tasques primordials. Aquells gestors de la colonització coneixien la manera d’usar i gestionar els captius des de feia temps. Gràcies als captius foren capaços de generar una producció que suplís en el primer estadi de la colonització a l’encara inexistent ingrés anual en concepte de rendes satisfetes pels pagesos lliures. La producció agrícola destinada a abastir el nou mercat i a proveir els colons que tot just començaven a arribar, la recol·lecció de la sal i la reconstrucció dels murs i les cases de la vila degueren ser les tasques en les quals foren usats els captius ben bé l’endemà de la conquesta, tot just després de repartits amb la resta del botí moble i semovent.