Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

157 страница из 200

Els capbreus ja esmentats han estat, per damunt de les altres, les principals fonts d’informació, perquè contenen dades detallades dels béns immobles que posseïen els senyors de captius. L’inconvenient que presenten són d’una banda el seu restringit abast cronològic i de l’altra el fet que no es refereixen a tota l’illa. L’illa d’Eivissa va estar dividida, segons els períodes, en dues o tres senyories diferents. Així, dos dels capbreus del segle XIV i XV foren ordenats dos (CAEV i CAGHi) per l’arquebisbat de Tarragona, que posseïa les partides jurisdiccionals o quartons de les Salines i de Balansat i la meitat de les rendes urbanes, i un (CCT) pel capítol de Tarragona, que posseïa el quartó o partida de Portmany i una quarta part de les rendes de la vila.

De les rendes del rei (el quartó del Rei o de Santa Eulària i una quarta part de les rendes urbanes), no va realitzar-se’n en aquell temps cap capbreu, o bé no s’ha conservat o no s’ha localitzat encara. Això no obstant, hi ha ordres de capbrevació de les rendes reials el 1394, durant el regnat de Joan I; una altra el 1450, arran de la revolta forana de Mallorca, i el 1475, després de la guerra civil.ssss1 Així, el primer capbreu reial (CR) conegut és l’esmentat de 1577. De 1546 hi ha un fogatge o morabatí, custodiat a l’ACA, que conté tots els caps de família obligats a pagar-lo, però atès que era un impost fix, la font no fa referència a la riquesa de cada unitat familiar obligada al seu pagament. Posteriorment, de 1568, hi ha un Llibre d’estim (conservat a l’AHE) en el qual es deixà constància d’un càlcul de la riquesa de cada cap de família. Abasta la totalitat de l’illa i serveix per conèixer la jerarquia, en atenció a la seua riquesa, de cada unitat familiar. A causa de la inexistència d’un estudi sobre la sèrie d’estims, no coneixem encara els criteris a partir dels quals els estimadors calcularen la xifra única, en lliures, que s’assignà a cada cap de família.ssss1 La validesa de l’estim rau, per tant, en el fet esmentat que permet conèixer la riquesa dels senyors de captius documentats en la segona meitat del segle XVI i posar-la en relació amb la de la resta de ciutadans.