Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

148 страница из 200

Les fonts sobre captius entre 1400 i 1450

Qualitativament, la font més important del període és el Llibre de clavaria de 1417-1418, el segon conservat de la sèrie i el primer del segle XV. Consta d’una primera part titulada «Rebudes del millarès i dels drets ordinaris». El significat i la procedència dels ingressos anomenats del millarès ja s’ha explicat en tractar del Llibre de clavaria de 1373-1374; els drets ordinaris eren els que gravaven les transaccions comercials en general, entre les quals, el dret sobre els captius.ssss1

El treball d’arxiu a l’ARM ha permès documentar diverses transaccions de captius amb eivissencs com a compradors o venedors. Els protocols amb documents d’interès respecte de la captivitat a Eivissa són els d’Antoni Contestí (2.460, 2.466, 2.468 i 2.470). El registre de l’ARM, reial patrimoni 90 (ff. 18r, 79v), ha proporcionat alguns esments de captius i, igualment, la bibliografia ha aportat un nombre important d’esments. Concretament, el treball de V. Cortés de 1980 basat en la font comptable del mestre racional de València titulada «Rebudes, delmaments, jutjaments i passatges de sarraïns», conté 47 esments a captius, 44 amb destí a Eivissa i els restants procedents d’aquella illa. Un aspecte molt important d’aquesta font és que anomena els senyors de captius, alguns d’ells d’Eivissa.