Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

143 страница из 200

Els documents conservats a l’AHE d’aquesta cronologia, bàsicament els copiats al llibre de privilegis o Llibre de la cadena no contenen esments sobre captius concrets. Això no obstant, aquella font inclou les còpies de diferents provisions reials trameses des de la cort del rei de Mallorca a Ramon Muntaner, el cronista, que fou lloctinent reial a Eivissa entre 1334 i la data de la seua mort el 1336. Entre aquelles cartes es troba l’afirmació «totes les obres rusticals se fan per mans de catius», de 1335; el document, que s’ofereix transcrit i s’estudia en el capítol IV, va cridar l’atenció de C. Verlinden. El Llibre de la cadena és un llibre copiador de privilegis que conté documents entre el segle XIII i el XVIII. El seu cos principal, obra d’un mateix copista i per tant amb lletra homogènia, es va copiar al començament del segle XVI. Probablement va ser en aquell moment que els documents en llatí foren traduïts al català. Cal dir que el Llibre de la cadena ha estat objecte de diverses transcripcions temàtiques parcials. Les cartes de Jaume III al seu lloctinent a Eivissa, Ramon Muntaner, foren editades per I. Macabich el 1919 i novament el 1967. El 1992, revisades les transcripcions, les tornà a publicar F. Tur Riera en el núm. 2 de la col·lecció «Llibre de la cadena» de l’AHE. Aquesta col·lecció té per finalitat l’edició de documents del Llibre de la cadena agrupats per temes. Els documents més rellevants per al tema de la captivitat que conté el Llibre de la cadena són els següents: un del 24 de maig de 1284 pel qual Jaume II atorgà franquesa als forans de Mallorca de pagar les despeses generades pels seus missatges o captius si havien estat empresonats (f. 73r); el del 12 d’abril de 1335 pel qual Jaume III autoritzà que es pogués armar un vaixell corsari (f. 29r); el del 4 de novembre de 1405 del privilegi de poder comprar un captiu pel seu preu de venda per intercanviar-lo per un habitant captiu (f. 125r-v); l’edicte del 12 de novembre de 1454 de Joan, lloctinent d’Aragó, que entre altres coses punia l’ús de captius en les bandositats i revenges (ff. 101r-102v), i un altre privilegi sobre les compres de captius destinats a l’intercanvi per habitants captius de 12 de gener de 1471 (ff. 119v-120r). Com es pot veure els documents esmentats no se circumscriuen al període que ara es tracta, però s’ha preferit descriure de manera unitària el Llibre de la cadena, tot sacrificant la coherència de l’exposició cronològica de les fonts. El mateix es pot fer amb una altra font de l’AHE, la sèrie «Cartes reials». Com el seu nom indica es tracta dels originals de cartes rebudes per la Universitat procedents de la cort reial. Les cartes que tenen interès per al tema que es tracta són de cronologia tardana, ja del segle XVII. El mateix s’ha de dir de la sèrie anomenada «Registre de lletres», que són còpies de missives enviades des de la Universitat. Mereixen atenció especial els documents relacionats o que fan referència al gran fenomen de la meitat del segle XIV, la Pesta Negra. El més significatiu dels diversos documents que generà aquella epidèmia fou publicat per Amada López de Meneses en el seu treball citat de 1956.