Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

141 страница из 200

Com ja s’ha dit, es conserven els dos capbreus del segle XIII ja esmentats. Són fonts importants sobretot per al coneixement dels senyors de captius i complementen bé la resta d’informacions procedents sobretot dels registres de cancelleria. S’ha de dir, però, que la sèrie de l’ARM anomenada Escrivania de Cartes Reials no ha estat buidada sistemàticament.

Les fonts sobre captius entre 1300 i 1350

L’arquebisbe i el capítol de Tarragona foren durant segles senyors de la major part de l’illa d’Eivissa i Formentera. L’AHAT, per tant, contenia en el moment de l’erecció del Bisbat d’Eivissa, gran quantitat de documents relatius a aquelles illes que en sa major part foren expedits cap a la nova diòcesi el 1785. Entre aquells documents no s’inclogué l’Índex Vell, una relació de 260 documents cronològicament situats entre el segle XIII i el XVII que inclou els regestos de cada un d’ells, redactats probablement el mencionat segle XVII. L’Índex Vell fou editat per J. Marí el 1997.ssss1 El document 59, de 1310, esmenta un conflicte de jurisdiccions entre els batlles dels senyors eclesiàstics i el del rei sobre deu moros i unes mercaderies que aquest darrer havia pres d’un vaixell arribat de València. El document 98 resumeix el pergamí 1.094, de 1334, conservat a l’AHPE. Aquest pergamí ha estat transcrit; conté també una reclamació al batlle reial perquè havia jutjat tres sarraïns que havien intentat fugir a bord d’una barca.