Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
137 страница из 200
Això pel que fa als captius, però una part molt important de la tesi original consistí en la caracterització, la prosopografia, dels senyors de captius concrets, amb nom i cognom, un a un. Aquells usuaris de captius foren els inductors de tota la mecànica de la captivitat i per això es feia necessari saber qui i quants eren, què tenien, què feien. Aquest coneixement es va obtenir de totes les fonts disponibles, especialment dels capbreus. L’extens resultat de la recerca sobre els senyors de captius, una mena de prosopografia de cada un dels quatre-cents setanta-vuit identificats, no s’ha inclòs en aquest llibre.
La feina d’arxiu i de recerca bibliogràfica s’ha centrat en el període dels tres-cents seixanta-cinc anys que es comprenen entre les dates de 1235 –any de la conquesta feudal de l’illa– i 1600. Aquest darrer any, al contrari del primer, no coincideix amb cap fet d’especial rellevància. Té relació, però, amb el que s’ha esmentat línies amunt, i s’hi insistirà ara, de la importància que s’ha donat a les fonts comptables generalment anomenades llibres d’obra. La gran obra pública del segle XVI eivissenc foren les murades de baluards iniciades el 1554 per l’enginyer itàlic Giovan Battista Calvi i continuades a partir de 1575 per Giacomo Palearo, àlies «il Fratino». La gran inscripció de la porta principal de les muralles, el portal de Mar o, ara, de ses Taules, dóna l’any 1585 com el d’acabament dels treballs. No fou, però, veritat que les obres acabassin aquell any, de 1590 és un important llibre d’obra –conservat a l’ARM (RP 2474)– que recull els comptes detallats de tots els jornals fets en la fortificació aquella anyada. Vint-i-dos anys anterior, de 1568, és el primer llibre d’estims de riquesa conservat a l’AHE, i posterior, de 1609, és el primer manual de protocols notarials de l’Arxiu de Protocols d’Eivissa i Formentera (APEF). L’elecció de l’any 1600 com a fita del període d’estudi té, per tant, la seua justificació.