Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

133 страница из 200

Aquesta distribució de les senyories afecta les possibilitats descriptives del context físic de les persones i els llocs coneguts gràcies als documents. Les principals fonts per a la ubicació de llocs i propietats són els capbreus. Així, la senyoria de Nunó Sanç compta amb un capbreu del segle XIII (el Capbreu Antich de Eviça, d’ara endavant CAE)ssss1 i un altre de 1394 (Capbreu del Capítol de Tarragona, en endavant CCT, inèdit) quan ja corresponia al capítol de Tarragona. Igualment els censos de la senyoria de l’arquebisbe de Tarragona quedaren plasmats en un capbreu del segle XIII (el Capbreu del Llibre Verd de Tarragona, CLVT), un altre de 1396 (Capbreu de l’Arquebisbe de Tarragona Ènnec de Valterra, en endavant CAEV), i un tercer de 1433 (Capbreu dels Arquebisbes de Tarragona Gonçal Ferrandis d’Híxar i el Cardenal Domènec Ram, CAGHi).ssss1 Contràriament, de la part del rei no es conserva cap capbreu fins al de 1577 (CR). Això fa que les possibilitats de reconstrucció de les possessions per mitjà de la informació sobre les afrontacions sigui menor i que es desconeguin moltes dades dels senyors de captius que tenien els seus béns sota jurisdicció reial. A l’edició del Llibre de les rendes reials de 1326ssss1 es poden conèixer els noms dels senyors de terres de jurisdicció reial que satisferen els delmes d’aquell any i les quantitats de cereal i vi que produïren. Altres fonts semblants podran aportar més dades sobre els tinents de terra del rei.