Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

129 страница из 200

D’altra banda hi ha la qüestió dels topònims andalusins i dels llocs que designen. La utilització de documents que van des del segle XIII fins a la darreria del XVI posa de manifest que alguns topònims andalusins s’han conservat al llarg dels segles. Els topònims d’origen àrab o berber usats en els documents per designar els llocs objecte d’establiment o de donació quedaren fixats per aquest ús, tot i que buits de contingut i de significat, en la parla dels colons. L’escrivà del Memoriale divisionis va recollir de boca de l’almoixerif i d’altres sarraïns captius els noms dels ağza i dels accidents geogràfics més notables que els feien de divisòries i els noms de les alqueries i dels rafals objecte de repartiment.ssss1 En el procés d’adopció, aquells noms quedaren més o menys modificats per la fonètica catalana i la seua sovent dubitativa i només aproximada transcripció gràfica. La fixació de la toponímia dels sarraïns, per tant, es produí per l’ús merament funcional que se’n va fer als escrits dels feudals. Naturalment, a causa de la intenció d’aquells documents, no es fixà tota mena de topònims de manera arbitrària, sinó únicament aquells que feien referència a alqueries i rafals i altres tinences de terra; la resta, fins i tot aquells que designaven molins i puigs on es col·locaren les fites de la nova divisió territorial feudal, inútils entre els colons i els seus senyors, desaparegueren.