Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

127 страница из 200

El pla de Vila és tota l’extensió de terra els vessants de la qual menaven les aigües a la badia de la ciutat d’Eivissa. Almenys aquesta és la descripció geogràfica, perquè la part més occidental del pla sovent no es considerava del pla de Vila sinó de les Salines en els capbreus del segle XIV i XV (CAEV especialment). L’explicació d’aquesta, diguem-ne, anomalia és que la jurisdicció de l’arquebisbe entrava dins l’aiguavés o conca hidrogràfica del pla de Vila i aquesta part era assimilada a la resta de la partida de l’arquebisbe, que comprenia el pla de les Salines i per això era anomenat quartó de les Salines. No debades, en aquella part propera a la vila, el conjunt format pel pla de Vila i el de les Salines queden separats pel límit de les jurisdiccions de l’arquebisbe i del paborde de Tarragona. Aquest límit era el camí de la Joveria –finca documentada al CAEV amb aquest mateix nom i existent encara avui dia. El dit camí es bifurcava en el tram entre la dita Joveria i l’Abeurador, més prop d’aquest darrer; el brancal de ponent arribava a Portmany i el de llevant a Albarca i a Balansat. Les terres a ponent d’aquest camí de la Joveria eren de jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona i les de llevant del paborde també de Tarragona, fins que tocaven amb les de Balansat –també de l’arquebisbe– a un camí que travessava les feixes (el camí dels Quatre Cantons). La traça d’aquella divisòria, una línia neta en el paisatge, és visible encara a la fotografia aèria de 1956.