Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

131 страница из 200

Arran del document del 10 de setembre de 1235 publicat per M. L. de Mas Latrie, se sap que en aquella data Pere de Portugal ja sabia que li corresponia el quartó o ğuz de Xarc. Per tant, els altres dos promotors de la conquesta, Guillem de Mongrí i Nunó Sanç, ja es devien considerar aleshores senyors de Banu Zamid i d’al-Garb el primer, i de Portumany el segon. Efectivament, en el document de dotació de l’església de Santa Maria d’Eivissa, cinc dies posterior, del 15 de setembre, es fa menció que l’hort assignat al temple com a cementeri se situa extramurs, en la porció de terra pròpia de Montgrí.ssss1 El dit Montgrí, com s’ha vist, tenia el doble de quartons per la seua major aportació de tropes a la conquesta. Com l’illa, la vila es dividí entre els tres senyors però a parts iguals, de manera que hi havia el mateix nombre de cases o immobles urbans sota la jurisdicció de cada un dels dits senyors. Pere de Portugal i Nunó Sanç tenien les seues parts de la vila en feu de Guillem de Montgrí. Els recintes superiors de l’antiga madina, el Castell i l’Almudaina, també es dividiren a parts iguals i a tot el nucli i al territori immediat quedaren algunes zones de jurisdicció comuna, exercida per torns anuals. Formentera quedà per dividir i a partir de llavors el seu fruit (delmes, censos, etc.) era objecte de repartiment en quatre parts. Tot i que situat al quartó de les Salines, el fruit anual de l’estany saliner no quedà en mans d’un sol senyor. Es féu la previsió de repartir cada collita de sal en quatre parts, dues per a Montgrí i una per a cada un dels altres dos magnats.